Les persones físicament actives durant
els seus moments d'oci semblen deu anys més joves biològicament que les
que són sedentàries, segons treballs de científics britànics publicats
dilluns als Estats Units.
Aquests investigadors del King's
College de Londres van estudiar 2.401 germans bessons blancs,
homes i dones, als qui van presentar qüestionaris referents
al seu nivell d'activitat física, el seu estatus soci-econòmic i sobre
el fet de saber si fumaven.
Van extreure també l'ADN de cadascun d'aquests subjectes per examinar la longitud dels telòmers en els seus glòbuls blancs que formen el sistema immunitari.
Els telòmers, varietat de marcadors de l'edat biològica, són elements
situats al final dels braços dels cromosomes, escurçant-se un poc
en cada replicació dels cromosomes durant el cicle cel·lular de
la vida, fins a alcanzar una longitud massa curta, desencadenant
l'envelliment de la cèl·lula.
Es considera que la longitud dels telòmers es redueix per terme mitjà 21 nucleòtids o unitats estructurals tots els anys.
En el grup dels bessons estudiats, els que eren menys actius
físicament durant el seu temps lliure, tenien telòmers més curts
que els que feien regularment exercici durant els seus temps d'oci, van
constatar aquests metges cuyo estudi apareix als arxius del
Internal Medicine, una publicació del Journal of the American
Medical Asociation.(JAMA).
"Tal relació entre la longitud dels telòmers i el nivell d'activitat
física segueix sent significativa després d'haver tingut en compte
l'índex de massa corporal, el fet de fumar, l'estatus
soci-econòmic i el grau d'activitat a la feina", destaca al Dr.
Lynn Cherkas, principal autor d'aquesta investigació.
"La diferència mitjana en la longitud dels telòmers leococitarios
entre els més actius del grup ---199 minuts d'exercici per setmana per
terme mitjà--- i els més sedentaris ---16 minuts d'activitat física
setmanal--- era de 200 nucleòtids", precisen.
En altres termes, "les persones més actives tenien telòmers d'una
longitud comparable a persones sedentàries deu anys més joves",
afegeixen.
Un altre anàlisi específic entre dos bessons, un sedentari i l'altre
actiu durant els seus ocis, mostra la mateixa diferència en les
longituds dels seus telòmers.
La tensió oxidativa o el dany causat a les cèl·lules pel seu contacte
excessiu amb l'oxigen i la ignició que resulta són mecanismes
probablement pels quals la vida sedentària escurça els telòmers,
consideren els autors d'aquest estudi.
L'activitat física podria disminuir la tensió psicològica i per tant
els seus efectes sobre els telòmers i el procés d'envelliment, a la
seva manera de veure.
"Segons les recomanacions de les autoritats mèdiques americanes, 30
minuts d'activitat física d'intensitat moderada almenys cinc dies per
setmana poden tenir beneficis importants per a la salut", indiquen als
autors d'aquesta investigació.
"Els resultats del nostre estudi confirmen la importància vital d'aquestes recomanacions", afegeixen.
Font: traducció del francès de l'articulo aparegut el 29 gener 2008 en Médecine/Santé TV5MONDE
|